Avui, enfront la imatge del Judici final, la Quaresma ens renova l'esperança en Aquell que ens fa passar de la mort a la vida. El judici és un "lloc d'exercici de l'esperança". La imatge del Judici final no és una imatge terrorífica, sinó una imatge decisiva d'esperança: només Déu pot crear justícia.

Déu ha revelat el seu rostre precisament en la figura del qui pateix i comparteix la condició de "l'home abandonat", prenent-lo amb Ell. Aquest Innocent que sofreix ha esdevingut esperança-certesa: Déu existeix, i Déu sap crear la justícia d'un mode que nosaltres no som capaços de concebre i que, nogensmenys, podem intuir en la fe. Sí, existeix la resurrecció de la carn; existeix una justícia! Existeix la "revocació" del sofriment passat, la reparació que restableix el Dret.

—La fe en el Judici final és, abans de res, esperança, la necessitat de la qual s'ha fet evident precisament en les convulsions dels darrers segles: la injustícia de la història no serà la darrera paraula...