Avui experimentem la Quaresma com el temps privilegiat del pelegrinatge interior envers Aquell que és la font de la misericòrdia. És un pelegrinatge en el que Ell mateix ens acompanya a través del desert de la nostra pobresa, tot sostenint-nos en el camí cap a l'alegria intensa de la Pasqua. Però, en veritat, què significa "misericòrdia divina"?

Davant la Creu —dolorosa i amorosament acceptada per Jesús— entenem que la misericòrdia divina no és una mena de "perdó incondicional" (una tal "misericòrdia" hauria estat una "gràcia a baix preu"). Déu no pot ignorar tot el mal de la història, com si fos quelcom irrellevant i insignificant. La injustícia no pot ser ignorada sens més; s'ha d'acabar amb ella, vèncer-la. Solament aquesta és la vertadera misericòrdia. Déu assumeix tot això en la seva passió i, així, mostra la bondat divina "incondicional", una bondat que no pot estar en contradicció amb la veritat i la corresponent justícia.

—Hem de deixar-nos submergir en la misericòrdia del Senyor; aleshores també el nostre "cor" trobarà el camí recte.