Avui, ambientats en la "festa jueva dels Tabernacles", comprovem que l'Evangeli de Joan pren el seu ritme del calendari de festes d'Israel. En començar l'activitat de Jesús trobem la "Pasqua dels jueus", de la qual es deriva el tema del vertader temple (en connexió amb la creu i la resurrecció) (cf. 2,13-25).

La guarició del paralític —marc de la primera predicació pública de Jesús a Jerusalem— apareix relacionada amb "una festa dels jueus" (5,1), probablement la "festa de les Setmanes" (Pentecosta). La multiplicació dels pans (i la predicació eucarística de l'Evangeli de Joan) connecta amb la festa de la Pasqua (cf. 6,4). Finalment, tornem a trobar Jesús a Jerusalem en la festa de la Dedicació del Temple (cf. 10,22).

—El camí de Jesús culmina en la seva última festa de Pasqua (cf. 12,1): allí, com vertader anyell pasqual, vessarà la seva sang a la creu. La seva pregària sacerdotal es desenvolupa, justament, a partir del contingut teològic de la festa de l'Expiació.