Avui apareix novament el "Jo soc" de Jesús. Segueix encara en l'aire la pregunta: "Qui sou vós?"; "D'on veniu?". La referència que els interlocutors fan a Déu com a Pare, més enllà d'Abraham, li atorga al Senyor l'oportunitat d'explicar, un com més, amb claredat el seu origen.

Tal com afirma Jesús, Abraham no solament remet —per sobre d'ell mateix— a Déu Pare, sinó sobretot al futur, a Jesús, al Fill: "Abraham, el vostre pare, exultà per veure el meu dia; i el veié i se n’alegrà". A l'objecció dels jueus que Jesús no podia haver vist Abraham, els respongué: "Des d'abans que Abraham nasqués, Jo soc". "Jo soc": un cop més apareix misteriosament realçat el simple "Jo soc", però ara definit en contrast amb el "era" d'Abraham.

—Enfront del món de l'arribar i passar, del sorgir i desaparèixer, es contraposa el "Jo soc" de Jesús, un mode de ser absolutament únic, que supera totes les categories humanes.