Avui escoltem de Jesús —per enèsima vegada— que "El regne dels cels és semblant...". En efecte, Déu i el seu Regne són realitats molt riques, molt grans i, per tal d'aproximar-nos a elles amb paraules humanes, Jesucrist se serveix d'un ampli ventall de comparances. Només acceptant tot el conjunt d'aquestes comparances podem apropar-nos al missatge del Crist.

La "sobirania de Déu" és una realitat "misteriosa". Es presenta discretament (com el "llevat") davant la història, però és determinant i de gran valor: paga la pena deixar-ho tot per aquest Regne. És el tresor soterrat en el camp: qui el troba el torna a enterrar i ven tot el que té per a poder comprar el camp, i així quedar-se amb el tresor. Una paràbola paral·lela és la de la perla preciosa: qui la troba també ven tot amb vista a prendre aquest bé, que val més que la resta de les coses.

—Senyor, Rei meu, ajudeu-me a desprendre'm de "coses" per a donar espai a la vostra sobirania.