Avui, sant Llorenç, diaca i màrtir, emergeix com un exponent de l'acció caritativa viscuda per l'Església des dels seus orígens. A ell, com a responsable de l'assistència dels pobres de Roma, després de ser apressats els seus companys i el Papa Sixte, se li concedí un temps per a recollir els tresors de l'Església i lliurar-los a les autoritats. Llorenç distribuí el diner disponible als pobres i després els presentà a les autoritats com el vertader tresor de l'Església.

L'Església no és una ONG. La seva activitat caritativa ha de fundar-se, principalment, sobre l'experiència d'un encontre personal amb el Crist, l'amor del qual ha tocat el cor del creient, tot suscitant en ell l'amor al proïsme. Sant Llorenç seguí aquest camí fins les darreres conseqüències, acceptant lliurement el martiri, en una prova suprema de fe i caritat.

—Senyor, per la intercessió de sant Llorenç us demanem que inflameu el nostres cors per tal de ser capaços d'estimar com Vós ens heu estimat, bo i duent per tots la creu de cada dia.