Avui, Jesucrist mostra com cal concretar la "vigilància" (ja esmentada en el capítol anterior del "Discurs Escatològic"). Amb la "Paràbola de les noies desassenyades i de les prudents" insisteix en què al cristià no li basta amb esperar, ha d'actuar; no basta amb "estar" a l'Església, sinó que cal mantenir viva la fe i fer bones obres.

"Vigilància" no significa sortir del present, tot oblidant la tasca actual, sinó actuar —aquí i ara— tal com s'hauria d'obrar davant els ulls de Déu. "Vigilància" implica, sobretot, obertura al bé, a la veritat, a Déu, enmig d'un món sovint inexplicable i aclaparat pel poder del mal. "Vigilància" comporta que l'home procuri, amb totes les forces i amb gran sobrietat, fer el que és just, no vivint segons els seus propis desitjos, sinó segons l'orientació de la fe.

—La veritat de la vostra paraula, Jesús, no és exigible teòricament: la seva certesa només es pot prova en l'assaig, tot endinsant-me en la vostra voluntat.