Avui el Senyor ens diu com hem de pregar. Lluc situa el "Parenostre" en relació amb l'oració personal de Jesús mateix. Ell ens fa partícips de la seva pròpia pregària, ens introdueix en el diàleg interior de l'Amor trinitari, tot elevant, així, les nostres necessitats humanes fins el cor de Déu. A més, les paraules del "Parenostre" són orientacions fonamentals per a la nostra existència, ja que pretenen conformar-nos segons la imatge del Fill.

En el "Parenostre" hom afirma, en primer lloc, la primacia de Déu, de la que es deriva per si mateixa la preocupació pel mode recte de ser home. Per tal que l'home pugui presentar les seves peticions adequadament ha de romandre en la veritat, això és: "Primer, Déu", i, a partir d'aquí, Ell ens porta pels camins de l'ésser home. Finalment, li demanem ser deslliurats dels atacs del Maligne.

—Senyor, Déu nostre, Vós no sou algú desconegut i llunyà: ens mostreu el vostre rostre en el vostre Fill Jesús, i, per mitjà de la seva pregària, ens introduïu en la vostra intimitat Trinitària.