Avui l'Evangeli ens mostra Maria en l'acte d'oferir incondicionalment el seu Fill al Temple. Allí compareix Simeó com portador d'una antiga esperança, i l'Esperit del Senyor parla al seu cor. Per això, podem contemplar Aquell a qui molts profetes i reis havien desitjar veure: el Crist, llum que il•lumina les nacions.

Simeó reconeix en aquell Infant el Salvador, però intueix —gràcies a l'Esperit— que al voltant d'Ell girarà el destí de la humanitat, i que haurà de patir molt a causa dels qui el rebutjaran; proclama la seva identitat i missió com a Messies amb les paraules que formen un dels himnes de l'Església naixent: el "Nunc dimittis" ("Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vagi en pau"). Bo i havent "tocat" la salvació, l'entusiasme és tan gran, que per a Simeó viure i morir són el mateix.

—La primera persona que s'associa al Crist en el camí de la fe provada i del dolor compartit és la seva mare, Santa Maria.