Avui, la litúrgia ens presenta el tema de la crida divina. Convidats per Jesús a calar les xarxes, malgrat tota una nit infructuosa, Simó Pere i els altres deixebles, fiant-se de la seva paraula, obtenen una pesca sobreabundant. Davant d'aquest prodigi, Simó Pere no es llença al coll de Jesús per tal d'expressar-li l'alegria d'aquella pesca inesperada, sinó que es llença als seus peus.

Jesús, aleshores, li assegura: "No tinguis por. Des d'ara seràs pescador d'homes" (cf. Lc 5,10); i ell, deixant-ho tot, el segueix. Veiem com l'encontre autèntic amb Déu mena l'home a reconèixer la seva pobresa i insuficiència, les seves limitacions i el seu pecat. Però, malgrat aquesta fragilitat, el Senyor, ric en misericòrdia i perdó, transforma la vida de l'home i el crida a seguir-lo.

—Déu no mira el que és important per a l'home (les aparences); el Senyor mira el cor, i als homes pobres i dèbils, però amb fe en Ell, els fa apòstols i heralds intrèpids de la salvació.