Avui, ens creuem amb la figura "anònima" del "jove ric". Si hagués respost positivament a la invitació de Jesús, hauria esdevingut un deixeble seu i, probablement, ara coneixeríem el seu nom. Si l'home posa la seguretat en les riqueses d'aquest món, no assoleix el sentit ple de la vida ni la veritable alegria.

Jesús pot veritablement garantir una existència feliç i la vida eterna, però per un camí divers del que imaginava el jove ric, és a dir, no mitjançant una bona obra, un servei legal, sinó amb l'elecció del regne de Déu com a "perla preciosa" per la qual paga la pena vendre tot el que es posseeix. El jove ric no reeixí a donar aquesta passa. Malgrat haver estat tocat per la mirada plena d'amor de Jesús, el seu cor no aconseguí desprendre's dels nombrosos bens que posseïa.

—Jesús no diu que les riqueses terrenals siguin dolentes, sinó que allunyen de Déu si no són "invertides" en el regne del cel.