Avui analitzem el binomi "fidelitat-novetat" religiosa en Jesucrist. Ell pregà en perfecta comunió amb Israel i, nogensmenys, Ell mateix és Israel d'un mode nou: l'antiga Pasqua apareix como l'anticipi de la nova Pasqua, que és Jesús mateix. I la vertadera "alliberació" ara es realitza mitjançant el seu amor que abasta tota la humanitat.

Si mirem retrospectivament el camí de Jesús, verifiquem aquest trenat de "fidelitat-novetat": Jesús és "observant"; celebra amb els altres les festes jueves; prega al temple; s'atén a Moisès i els Profetes... Però, alhora, tot esdevé nou: des de la seva explicació sobre el dissabte, la puresa ritual i la nova interpretació del "Decàleg", fins a la purificació del temple, que anticipa la fi del temple de pedra i anuncia el nou Temple, la nova adoració "en esperit i veritat".

—Jesucrist, fidel a la voluntat originària de Déu, porta un canvi decisiu a la història de les religions, que esdevé realitat a la Creu: ha començat el nou culte.