Avui la litúrgia ens convida a lloar Déu no solament per una meravella realitzada per Ell, sinó sobretot per com és Ell; per la bellesa i bondat del seu ésser. Se’ns convida a contemplar, per dir-ho així, el Cor de Déu, la seva realitat més pregona, que és la de ser Unitat en la Trinitat, suma i profunda comunió d’amor i de vida.

Tota la Sagrada Escriptura ens parla d’Ell; proclama àdhuc el seu propi nom: Misericòrdia, Gràcia, Fidelitat (cf. Ex 34,6). Déu és U en quant que és tot i solament Amor, però precisament pel fet de ser Amor és obertura, acollida, diàleg; i en relació a nosaltres, homes pecadors, és misericòrdia, compassió, gràcia, perdó.

—En aquest lliurament de Déu actua tota la Trinitat: el Pare, que posa a la nostra disposició a Qui més estima; el Fill que, d’acord amb el Pare, es despulla de la seva glòria per tal d’entregar-se a nosaltres; i l’Esperit, que surt de la serena abraçada divina per a inundar els deserts de la humanitat.