Avui la genealogia de Jesús segons sant Mateu (amb una clara estructura teològico-simbòlica) tracta de perfilar una resposta a la pregunta de Pilat: "D'on ets tu?" (Jn 19,8). Per a Mateu hi ha dos noms decisius per a entendre el "d'on ets?" de Jesucrist: Abraham i David.

Amb Abraham —després de la dispersió de la humanitat amb la Torre de Babel— comença la història de la promesa. Abraham remet anticipadament a allò que està per arribar. Ell és un pelegrí vers la terra promesa... Tota la seva vida apunta cap endavant, és una dinàmica del caminar el viarany del que ha d'arribar. Per a Abraham la promesa es refereix en primer terme a la seva descendència, però va més enllà: "Amb el seu nom seran beneïts tots els pobles de la terra" (Gn 18,18).

—En la singular història que presenta la genealogia, hi és present ja des de l'inici la tensió vers la totalitat: "instruïu tots els pobles" (Mt 28,19). La universalitat de la missió de Jesús està inclosa en seu "d'on ets?".

Avui copsem que la genealogia de Jesucrist està totalment determinada per la figura de David, el rei a qui se li havia promès un reialme etern. Hi ha tres grups de 14 generacions: primer, pujant des d'Abraham fins David; després, davallant (quasi desapareixent la dinastia) des de Salomó fins l'exili a Babilònia; per tornar a pujar (reconstituint-se) novament fins a Jesús, on la promesa arriba al seu acompliment final: Jesús és el Rei que restarà per sempre (malgrat que amb un altre estil).

La genealogia conclou amb una dona, Maria, que és realment un nou començament i relativitza la genealogia entera. A través de totes les generacions, s'havia procedit segons l'esquema: "Abraham va ser el pare d'Isaac...". Nogensmenys, al final apareix quelcom totalment divers: pel que fa a Jesús, ja no es parla de "generació", sinó que es diu: "Jacob va ser el pare de Josep, l'espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús".

—Maria és un nou començament. El seu fill no prové de cap home: fou concebut per obra de l'Esperit Sant.

Avui, l’Evangeli de sant Mateu exposa la genealogia del Crist. Sant Lluc també ho va fer en redactar el seu Evangeli, malgrat que d’una manera i amb una intencionalitat distintes. Lluc situa aquesta genealogia al començament del ministeri públic de Jesús i —tot retrocedint fins Adam— vol mostrar-nos que en Jesucrist la humanitat comença novament.

Per als dos evangelistes no compten tant els noms de cadascú dels avantpassats com l’estructura simbòlica en la qual apareix la posició del Senyor en la història. Per a Lluc, amb Jesús ha arribat la “plenitud dels temps”. Ell és el nou Adam que, una vegada més, prové “de Déu”, però ara d’una manera més radical que el primer Adam, ja que no existeix solament gràcies a un buf de Déu, sinó que és veritablement el seu “Fill”.

—Mateo i Lluc tenen en comú el fet que, amb Josep, la genealogia s’interromp i s’aparta. Per això, Lluc afirma: «Quan Jesús va començar tenia uns trenta anys, i —afegeix— segons creien, era fill de Josep», perquè és realment en Maria on té lloc el nou començament.

Avui, l’Evangeli ens indica la genealogia de Jesucrist, és a dir, quins eren els seus avantpassats. La fe cristiana ensenya que Jesús és el Fill etern de Déu, que s’ha fet home per a salvar-nos. Jesucrist, perfecte Déu i perfecte home, tingué una família que venia de molt antic.

Per a Déu tot és possible: àdhuc fer-se home per amor als homes, per tal de romandre més a prop de nosaltres. Jesucrist, tot venint de la seva Família del Cel, volgué néixer en una família humana: la Sagrada Família. La llar familiar és on cadascú és estimat sense condicions: és allí on cada u aprèn a estimar, vivint amb els seus pares i germans.

—Jesús, gràcies perquè has vingut des del Cel per a estar amb nosaltres. La teva família és meravellosa: et veig a Betlem, amb la teva mare Santa Maria i el teu pare Sant Josep. Us veig contents i en pau, malgrat que gairebé no teniu casa. Vull viure amb vosaltres; vull ser com vosaltres.