Avui, Jesús crida un nucli d'íntims particularment elegits per Ell, per tal que continuïn la seva missió i donin forma a la seva "nova família". Inicialment, el títol d'apòstols anava més enllà d'aquest cercle dels "Dotze", però després es va anar restringint cada cop més estrictament a ell.

Marc afirma que "designà" (instituí) "Dotze": "instituir" és la terminologia de l'Antic Testament per a indicar el nomenament de sacerdots. A més, els elegits són nombrats un a un, tal com succeïa amb els profetes d'Israel: el ministeri apostòlic apareix com una fusió de la missió sacerdotal i la missió profètica. Els esdeveniments anteriors s'havien desenvolupat a la riba del mar; ara Jesús puja a la "muntanya", tot indicant el lloc de la seva comunió amb Déu: un lloc a "dalt".

—L'elecció dels deixebles és un esdeveniment d'oració: són "engendrats" en la pregària, en la familiaritat amb el Pare. Així, la crida dels Dotze té un profund sentit teològic: la seva elecció neix del diàleg del Fill amb el Pare.