Avui ens endinsem en la figura del "bon pastor", una imatge de llarga tradició bíblica i que Jesús purifica, tot duent-la al seu ple sentit. El lladre veu les ovelles com quelcom de la seva propietat i que aprofita per a si mateix. Ben al contrari, el vertader pastor no lleva la vida, sinó que la dóna. Heus ací la gran promesa de Jesús: donar la "vida en abundància".

Jesucrist promet conduir les ovelles als "pasturatges", a les fonts de la vida. Ressonen aquí les paraules del Salm 23: «Em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua...». Però, quin és l'aliment de l'home? Ell viu de la veritat i de ser estimat per la Veritat. Necessita Déu, el Déu que se li apropa i li mostra el camí de la vida. Qui li procura tot això, li dóna "vida en abundància".

—Jesús, com Paraula de Déu feta carn, no és solament el "pastor", sinó també l'aliment, el vertader "pasturatge"; ens dóna la vida lliurant-se Ell mateix.

Avui, Jesús usa dues imatges referides a Si mateix: Ell és el "pastor" i Ell és la "porta". Jesucrist coneix les seves ovelles: crida cada una pel seu nom. Per a Jesucrist, ningú de nosaltres és un número; té amb cadascú un contacte personal. També personalment ens estima.

“Conèixer”, a l'Evangeli, no significa simplement un acte de l'enteniment, sinó un acte d'adhesió a la persona coneguda. El Crist, doncs, ens porta al seu Cor. Jesús és també la "porta"; l'única porta. Ningú no arriba al Pare si no hi va per Ell. Alguns es pensen que Jesucrist és un de tants salvadors: Jesús, Buda, Confuci, Mahoma... No! Solament Jesús és Déu! El qui se salvi se salvarà per Jesucrist, encara que en aquesta vida no ho sàpiga.

—Jo, Jesús, pel do de la fe, sé que sou Déu. Gràcies perquè us he pogut conèixer. M'esforçaré per a passar per aquesta "porta" que mena al Pare, que, si bé és estreta, Vós ens l'obriu de bat a bat.