Avui, Jesucrist —després d'haver desautoritzat els saduceus— ara ho fa amb els fariseus. El seu "mètode" és sempre el mateix: arrenca des de la Sagrada Escriptura. I des de la "mirada de Déu" tot és més senzill: evitant la "casuística", el Mestre sintetitza tota la Llei i els Profetes en el doble precepte de la caritat. Si Déu no és un estrany per a mi, sinó que jo procuro identificar-me amb la seva voluntat, aleshores no és difícil "descobrir" qui és el meu proïsme.

Efectivament, en Déu i amb Déu estimo també l'altra persona (que potser ni tan sols conec). Això només es pot fer a partir de l'encontre íntim amb Déu, una trobada que ha esdevingut comunió de voluntat. Aleshores aprenc a mirar aquesta altra persona no ja solament amb els meus ulls i sentiments, sinó des de la perspectiva de Jesucrist. El "Seu" amic és el meu amic.

—Només el servei al proïsme obre els meus ulls a allò que Vós, Senyor, feu per a mi i al gran amor que em teniu.