Avui no és fàcil discernir el que és just en qüestions antropològiques fonamentals. ¿Podria existir una "càtedra" acceptable per a tots? ¿Com distingir entre el bé i el mal, entre el vertader Dret i el "dret aparent"? En allò que fa a la dignitat de l'home, evidentment, el principi de "la majoria" no basta. Històricament, els ordenaments jurídics han estat gairebé sempre motivats d'un mode religiós.

Nogensmenys, el cristianisme mai no ha imposat a la societat un "Dret revelat", sinó que s'ha remès a la naturalesa i a la raó com a veritables fonts del Dret; s'ha referit a la harmonia entre raó objectiva i subjectiva, una harmonia que pressuposa que ambdues esferes recolzin en la Raó creadora de Déu. Efectivament, els teòlegs cristians s'afegiren al moviment filosòfic i jurídic sorgit al segle II a.C., quan es "trobaren" el Dret Natural social (desenvolupat pels filòsofs estoics) i el Dret Romà.

—D'aquest contacte "providencial" nasqué la cultura jurídica occidental, la importància de la qual és determinant per a la humanitat.