Avui admirem els primers cristians discernint els signes del seu temps: havien de reunir i llegir junts els fragments —misteriosos— de les paraules de Jesucrist. Tasca gens fàcil, que fou afrontada a partir de Pentecosta i, abans de l'acabament material del Temple, tots els elements essencials de la nova síntesi es trobaven ja en la teologia paulina.

Per a la predicació i la pregària, l'Església naixent es reunia al Temple, però el "partir el pa" (el nou centre "cultual", lligat al Sant Sopar, mort i resurrecció del Senyor) tenia lloc en les seves cases. Ja es perfilava, doncs, una distinció essencial: els sacrificis foren reemplaçats pel "partir el pa".

—A la nova síntesi teològica destaquen dos noms. Per a Esteve ha començat quelcom nou que du a compliment allò realment originari: amb Jesús ha passat el període del sacrifici al Temple. La vida, però, i el missatge del "Protomàrtir" —tot declarant davant del Sanedrí— quedaren interromputs amb la seva lapidació. Correspondria a un altre, Saule —després sant Pau!— completar aquesta visió teològica.