Avui contemplem Jesús orant. El seu exemple és eloqüent. En els seus ensenyaments traçà un quadre complet de la humanitat autèntica. Ens mostrà com s'arriba a ser home: fonamentalment, a partir de Déu, i només vivint en relació amb Déu.

Déu no és algú desconegut i llunyà: ens mostra el seu rostre en Jesús. Estar en relació amb Ell enclou parlar-li i escoltar-lo, per a la qual cosa es requereix la discreció que és essencial en una relació d'amor. L'Escriptura ens diu que Déu s'adreça a cadascú cridant-nos pel seu nom: l'amor de Déu envers cadascun de nosaltres és totalment personal i porta en sí aquest misteri d'allò que és únic i que no es pot divulgar davant els homes.

—Aquesta discreció essencial de la meva pregària no exclou la "dimensió comunitària": el mateix "Parenostre" és una oració en primera persona del plural, i només entrant a formar part del "nosaltres" dels fills de Déu puc traspassar els límits d'aquest món i elevar-me fins a Déu.