Avui, Jesús ressuscitat surt a l'encontre dels seus amics, els reuneix i conforta amb la seva presència. Joan, que estimava molt el Senyor, intueix amb més facilitat que és Ell. Tots, però, sospiten que són davant la presència del Crist, ja que han vist que —bo i refiant-se de la seva paraula— llur treball ha obtingut un resultat extraordinari.

Igual que en els primers temps del cristianisme, Jesucrist no ens deixa sols. Es fa present enmig nostre de manera especial quan celebrem la santa missa, quan escoltem la seva Paraula que ens reconforta i també emplenant d'amor el nostre cor amb la seva càlida presència rebuda en una Comunió feta amb fe, devoció i puresa de cor. Sense Jesús la vida perd el seu color i la seva alegria; amb Ell tot és distint.

—Senyor, us demano que obriu els ulls de la meva fe per tal que sàpiga reconèixer la vostra presència en la meva vida. Feu que reïxi viure a fons el gran regal de l'Eucaristia.