Avui, "fruit" i "amor" apareixen units: el fruit vertader és l'amor que ha passat per la creu, per les purificacions de Déu. També el "perseverar" («mantenir-se») es part de tot això. Joan 15 esmenta nombroses vegades el verb "perseverar". Allò que els Pares anomenen "perseverantia" —el perseverar pacientment en la comunió amb el Senyor a través de totes les vicissituds de la vida— aquí es destaca en primer pla.

Resulta fàcil un primer entusiasme, però després ve la constància també en els camins monòtons del desert que s'han de travessar al llarg de la vida. Si el fruit que hem de produir és l'amor, una condició prèvia és precisament aquest "romandre", que té relació profunda amb aquesta fe que no s'aparta del Senyor.

—La pregària és un factor essencial d'aquest "mantenir-se": a qui resa se li promet que serà escoltat. Resar en nom de Jesús no és demanar qualsevol cosa, sinó el do fonamental que, en els seus sermons d'acomiadament, Ell denomina com "l'alegria".