Avui, la litúrgia ens convida a endinsar-nos en el meravellós cor sacerdotal del Crist. D'aquí pocs dies, la litúrgia ens conduirà novament al cor de Jesús, però centrats en el seu caràcter sagrat. Avui, però, admirem el seu cor de pastor i salvador, que es desfà pel seu ramat, que no abandonarà mai. Un cor que manifesta “ànsia” pels seus, per nosaltres: «Amb un gran desig he desitjat menjar aquesta Pasqua amb vosaltres abans que jo pateixi» (Lc 22,15).

Aquest cor de sacerdot i pastor manifesta els seus sentiments, especialment, en la institució de l'Eucaristia. Una sol·licitud que el condueix a donar-ho tot a tots per a restar sempre al costat de tots. Els seu amor no es limita als Apòstols, sinó que pensa en tots els homes. L'Eucaristia serà l'instrument que permetrà Jesús consolar-nos “en tot lloc i en tot moment”.

—Ell havia parlat d'enviar-nos un “altre” consolador, un “altre” defensor. Parla d'un “altre”, perquè Ell mateix —Jesús-Eucaristia— és el nostre primer consolador.