Avui celebrem la festa de Santa Brígida. Un calorós matí del 23 de juliol del 1373, a Roma, mentre Pere de Alvastra celebrava la Missa en la seva cel·la, Brígida lliurava la seva ànima al seu Senyor tot murmurant “Senyor, a les teves mans encomano el meu esperit”, en el moment que el sacerdot elevava l'Hòstia Santa. Tenia 70 anys i culminava una vida de fidelitat als designis de Déu, de manera semblant a com ho havia fet la profetessa Anna, filla de Fanuel (cf. Lc 2,36-37).

La vida de Santa Brígida és fascinant: filla, esposa, mare de vuit fills, viuda, princesa i consellera de reis, religiosa, fundadora... I, sobretot, esposa estimada de Jesús que li confià secrets celestials i l'endinsà en l'amor revelat en la seva Passió. Joan Pau II l'ha inclòs entre les Patrones d'Europa. Déu se li manifestà i ella acollí amb docilitat el designi diví en la seva vida. Va ser un instrument fidel i va influir molt en la renovació de l'Europa del seu temps.

—«Beneït sigueu, Senyor meu Jesucrist, que amb la vostra sang preciosa i amb la vostra mort sagrada, vau redimir les ànimes i les retornàreu misericordiosament des d'aquest exili a la vida eterna» (Santa Brígida).