Avui destaquen dos elements molt propis de l'Eucaristia. Primer: per a instituir l'Eucaristia Jesucrist escull el "pa", perquè és com una imatge de la passió. El pa pressuposa que la llavor —el gra de blat— ha caigut a terra, "ha mort", i que de la seva mort ha crescut la nova espiga. El pa terrenal pot arribar a ser portador de la presència del Crist perquè reuneix en si "mort" i "resurrecció".

Segon, la "benedicció". Se'ns diu que Jesús prengué pa i pronuncià la benedicció (i l'acció de gràcies). No es menja sense donar les gràcies a Déu pel do que Ell ofereix. Les paraules de la institució estan en aquest context d'oració; en elles, l'agraïment esdevé benedicció i transformació: finalment, el Crist és Ell mateix el "pa de vida" que se'ns ofereix com aliment espiritual.

—Beneït sigueu per sempre, Déu de l'univers, perquè amb el nou "mannà" us heu lliurat a nosaltres mitjançant l'amor acollidor del Fill.