Avui ens aturem en sant Mateu. Les seves notícies són poques i incompletes. És sempre present en les llistes dels dotze elegits per Jesús. En hebreu, el seu nom significa "do de Déu". El primer Evangeli canònic, que porta el seu nom, ens el presenta com "el publicà".

Jesús acull en el grup dels seus íntims un home que, segons la concepció d'aquell temps a Israel, era considerat com un pecador públic. Mateu, de fet, no solament manejava diner considerat impur pel fet de provenir de gent aliena al Poble de Déu, sinó que a més col·laborava amb una autoritat estrangera, odiosament àvida, els tributs dels quals podien ser determinats arbitràriament. Davant d'aquestes referències, hi ha una dada que salta a la vista: Jesús no exclou ningú de la seva amistat.

—Mateu respon immediatament a la crida de Jesús: "I aixecant-se, el seguí". En aquest "aixecar-se" hom pot veure-hi el despreniment d'una situació de pecat i, alhora, la adhesió conscient a una nova existència, recta, en la comunió amb Jesús.