Avui també se'ns dóna millor predir el temps que discernir allò just. L'auge del "positivisme jurídic" ("el que és just és allò que permet la llei"), ha marginat el clàssic "Dret Natural" com una doctrina típica del catolicisme.

El "positivisme" considera la naturalesa com un conjunt de dades objectives, vinculades entre si com causes i efectes. Des d'aquesta concepció purament formal (pròpia de les ciències naturals), no es pot establir cap pont entre la "naturalesa" ("ésser") i "l'ètica" ("deure"); solament poden derivar-se'n explicacions funcionals. Paral•lelament, allò que no és verificable o falsable no entraria en l'àmbit de la raó. Així, la moral i la religió passarien al que és "subjectiu" (fora de l'àmbit de l'estricta raó), tot formant una "subcultura". Però, ¿realment hom pot reduir l'home a funcions mecàniques?

—La raó positivista, que sols percep allò funcional, s'assembla als edificis de ciment armat sense finestres, en els que aconseguim el clima i la llum per nosaltres mateixos, sense voler rebre ambdues coses del gran món de Déu.