Avui percebem en aquests interlocutors de Jesús —els saduceus— un error: imaginaven la vida eterna com una mera "continuació sense fi" de la vida terrenal. No sorprèn que neguessin la resurrecció! La vida eterna no la descobrim a través de l'anàlisi de la nostra pròpia existència; dir "Espero la resurrecció dels morts, i la vida de la glòria" és conseqüència de creure en el Déu vivent.

La vida eterna no és "temps sense fi", sinó una altra forma d'existència, en la que tot conflueix simultàniament en "l'ara del amor", en la nova "qualitat de l'ésser" (rescatada de la fragmentació de la nostra existència actual). Seria el moment del submergir-se en l'oceà de l'Amor Infinit, en el qual el temps —l'abans i el després— ja no existeix: això és el Cel, on "tots viuen per Ell". Una vida que apeteix ser viscuda eternament!

—Jesús, espero aquest moment de vida plena, desbordat per l'alegria, segons la vostra promesa: "Tornaré a veure-us i s'alegrarà el vostre cor i ningú us prendrà la vostra alegria".