Avui Jesucrist, tot denunciant el "llevat" (= malícia) d'Herodes, desemmascara un dels trets de la temptació pecaminosa: l'aparença de realisme. En prendre decisions és quan emergeix la qüestió: què és el que veritablement compta a la meva vida? Aquí apareix el nucli de tota temptació: foragitar Déu, que, davant de tot allò que sembla més urgent en la nostra vida, esdevé quelcom secundari, o àdhuc superflu i molest.

Reconèixer com a vertaderes només les realitats polítiques i materials, i bandejar Déu com quelcom il•lusori, és la temptació que ens amenaça de moltes maneres. Allò real és el que hom constata: "poder" i "pa". Davant d'això les coses de Déu apareixen irreals (una mena de món secundari que realment hom no necessita). La qüestió és Déu: ¿és veritat o no que Ell és la realitat mateixa? ¿És Ell mateix el Bo, o hem d'inventar nosaltres mateixos el que és bo?

—La qüestió de Déu és l'interrogant fonamental que em posa davant la cruïlla de la meva existència.