Avui, commogut davant de tant de patiment, el Crist es deixa tocar pels malalts i assumeix els seus dolors. Déu —com a Déu— no pot patir, però l'home té una vàlua tan gran per a Ell, que es va fer Home per a "com-patir". Així, bo i redimint l'home mitjançant el dolor, Jesús ha redimit el mateix dolor (li ha imprès un nou sentit): ara l'home pot unir els seus sofriments al dolor salvador del Crist-Redemptor.

Amb el sagrament de la "Unció dels malalts" l'Església prega pels malalts i els ajuda a unir-se al Senyor sofrent. Allò que guareix l'home no és esquivar el sofriment, sinó la capacitat d'acceptar la tribulació i de trobar en ella un sentit mitjançant la unió amb el Crist, que ha patit amb amor infinit. Realment, en cada pena humana ha entrat "Algú" que comparteix el patiment i, des d'aquí, es difon en cada sofriment el consol de "tocar" l'amor de Déu.

—Jesús, ajudeu-nos a créixer en humanitat, tot sent més capaços de sofrir per amor (sense queixar-nos!).