Avui, com que la vida no s’està molt quieta, cal caminar-la. Per a romandre en l’amor de Jesús, sortim a caminar als carrers de la nostra ciutat, amb la certesa alegre que Ell és al nostre costat. L’alegria de l’amor del Senyor ens fa caminar junts com a pelegrins, tot sentint-nos poble fidel de Déu; vinculats amb els altres.

No podem fer memòria de Jesús restant instal•lats en el nostre propi jo. El cristià és pelegrí, caminant. Jesús ens digué que Ell és el Camí i, per a romandre en un Camí, cal caminar-lo. No “s’hi roman” restant parat. Però tampoc anant a mil, xocant i atropellant: Jesús no ens vol ni quiets ni atropelladors; ens vol pacíficament laboriosos en el camí. Ell ens marca el ritme.

—Així caminava Maria: ella, tot just rebut l’anunci de l’Àngel, s’aixecà i es posà en camí per tal de servir la seva cosina. Ella acompanyà el seu Fill en el camí de la Creu i acompanyà l’Església vers la casa del Pare.