Avui veiem com a l'home, després de perdre la transcendència, li resta solament el crit, perquè solament vol ser terra i intenta convertir el cel i la profunditat del mar en terra seva. La litúrgia rectament entesa (identificació amb el Crist amb vista a lloar el Pare essent fills en el Fill) retorna la integritat a l'home.

Al mar viuen els peixos i callen; els animals de la terra criden; però les aus, l'espai vital de les quals és el cel, canten. El que és propi del mar és el silenci; allò propi de la terra és el crit; el propi del cel és el cant. Però l'home participa en les tres coses: porta en si la profunditat del mar, la càrrega de la terra i l'alçada del cel, i per això li pertanyen les tres propietats: callar, cridar i cantar.

—Jesús, la vostra crida ens convida novament a callar i cantar. Vós en l'acció litúrgica ens retorneu la profunditat i l'alçada, el silenci i el cant.