Avui Jesucrist ens parla del "desenvolupament" genuí de l'home i ens adverteix del perill (fins i tot, ridiculesa) de la cobdícia. Les realitats de la veritat i de l'amor —el nostre autèntic camí— no es troben en el món de les quantitats, sinó que solament podem trobar-les si anem més enllà d'aquest món i entrem en un nou ordre.

Dels dinosaures hom afirma que s'extingiren perquè s'havien desenvolupat erròniament: molta "closca" i poc cervell, molta musculatura i poca intel•ligència. ¿No estarem nosaltres desenvolupant-nos també de manera errònia: molta tècnica, però poca ànima?; ¿una closca gruixuda de capacitats materials, però un cor que s'ha tornat buit? En mig de tantes coses i de tanta aparença, ¿no haurem perdut la capacitat de percebre en nosaltres la veu de Déu, de reconèixer el que és bo, formós i vertader?

—Senyor, Déu nostre, tingueu misericòrdia de nosaltres per tal que entenguem que el desenvolupament veritablement humà és abans en l'ésser que en el tenir.