Avui, tot començant el "Discurs Escatològic", retrobem l'anunci del dramàtic final del Temple de Jerusalem. El "Senyor de la Història" ni s'equivocà ni exagerà... Efectivament, el 5 d'agost del 70 (uns 40 anys després de la seva Ascensió) hagué un esdeveniment de grans conseqüències per a la història de les religions: a causa de la carestia dels elements necessaris, s'hagué de suspendre el sacrifici quotidià al Temple. Poc després, fou demolit pels romans.

Per al judaisme, l'acabament del sacrifici i l'enderrocament del Temple hagué de ser una commoció terrible. Temple i sacrifici eren al centre de la Torà. I encara més: Déu, que havia posat el seu nom en aquest Temple i que misteriosament habitava en ell, l'abandonà; ja no era la seva estança sobre la terra. L'Antic Testament havia de llegir-se d'una manera nova!

—És la Sang de l'Anyell de Déu (Jesús) el que lleva els pecats del món; la sang dels animal sacrificats era només una figura d'aquesta realitat suprema.