Avui, intrigats, els grans sacerdots i ancians qüestionen l'elevada i enèrgica autoritat que manifestava Jesucrist. Ja des de l'antigor, el "Llibre del Deuteronomi" no prometia pas un rei d'Israel i del món (un nou David!), sinó un "nou Moisès". És a dir, s'anunciava un "profeta" tal como només havia a Israel: no un endevinaire del futur, sinó algú que mostrés el rostre de Déu i, amb això, el camí que hem d'emprendre.

També al "Deuteronomi" Déu promet a Israel "un profeta com Jo" (18,15). Era l'anunci de quelcom gran: un "nou Moisès". Allò veritablement decisiu de Moisès —prodigis a part— és que parlà amb Déu, com qui s'adreça a un amic. Però Moisès no veié el rostre de Déu, sinó només la seva "esquena" (Dt 33,23). L'accés immediat de Moisès a Déu —que el converteix en el gran mediador de l'Aliança— tenia els seus límits.

—Jesús, com a "nou Moisès", ens reveleu plenament el Pare i sou el mitjancer de la Nova Aliança. Heus ací l'origen de la vostra autoritat!