Avui, a l'inici del "Sermó de la Muntanya", apareixen les Benaurances. El seu ensenyament s'insereix dins d'una llarga tradició de missatges de l'Antic Testament. No són una mena d'ètica superior dels cristians enfront la "Taula dels Deu Manaments", sinó paraules d'orientació (discerniment) moral i, alhora, de promesa.

Cadascuna de les Benaurances neix de la mirada de Jesús adreçada als seus deixebles. Descriuen la seva situació fàctica: són pobres, estan afamats, ploren, són odiats i perseguits... Són "qualificacions pràctiques", però també "teològiques", dels qui pertanyen a la nova família de Jesús. Malgrat la situació concreta d'amenaça, aquesta esdevé en promesa quan se la mira amb la llum provident que ve del Pare.

—El Crist segueix patint en els seus enviats: si bé aquests estan encara immersos en la passió de Jesús, aquí hom pot percebre també la glòria de la resurrecció, que dóna una alegria major que tota la joia que s'hagi pogut experimentar abans en aquest món.