Avui, Jesús se'ns presenta com "algú més que Jonàs". Jesucrist carregà amb la culpa de tota la humanitat; entrà amb ella al Jordà. Inicià la seva vida pública tot prenent el lloc dels pecadors. La inicià amb l'anticipació de la creu. És, per dir-ho així, el vertader Jonàs que digué als mariners: "Preneu-me i llanceu-me al mar" (Jo 1,12).

Si en la resurrecció de Llàtzer veiem la resposta de Jesús davant la petició de signes per part dels seus contemporanis, nogensmenys la seva resposta central fou: "Tres dies i tres nits estigué Jonàs al ventre del monstre marí, així estarà el Fill de l'home al cor de la terra tres dies i tres nits" (Mt 12,40).

—El senyal de Déu per als homes és el Fill de l'home, Jesús mateix. I ho és de manera profunda en el seu misteri pasqual, en el misteri de mort i resurrecció. Ell mateix és el "signe de Jonàs". Creure en Ell, i seguir-lo, és el gran signe de Déu.