Avui, Jesús reprèn —modificant-lo— el "cant de la vinya" d'Isaïes (5,1-7): la vinya apareixia com imatge de "l'esposa", Israel: aquells als qui Déu havia mostrat el camí de la"Torà", però que correspongueren tot crebantant la Llei...

Ara, en les paraules de Jesús, Israel és representat pels vinyaters. La història de la lluita de Déu —continuadament renovada— per i amb Israel es mostra en una successió de "criats" que, per encàrrec de l'amo, arriben per tal de recollir la renda. El maltractament als criats reflecteix la història dels profetes, el seu patiment... Malgrat que el "fill" patirà la mateixa sort, l'Amo no abandonarà la vinya: la confiarà a uns altres...

—No és aquesta una descripció del nostre present? Declarem que "Déu ha mort" i, així, som deus i la "vinya" és nostra! Comencem a descobrir ara les conseqüències de tot això... Nogensmenys, la mort del "Fill" no és l'última paraula: Ell és la "pedra principal" que, amb la seva mort i resurrecció, porta un nou començament.