Avui, Joan parla d'una reunió del Sanedrí per tal de dilucidar —en un intercanvi d'idees— el "cas" Jesús. Joan situa aquesta reunió abans del Diumenge de Rams, i considera que el motiu immediat fou el moviment popular sorgit després de la resurrecció de Llàtzer. Sense una deliberació precedent com aquesta, resulta impensable la detenció de Jesús la nit de Getsemaní.

Joan ha expressat molt clarament aquella estranya combinació entre l'execució de la voluntat de Déu i la ceguesa egoista de Caifàs: la creu responia a una "necessitat" divina i Caifàs, amb la seva decisió, fou en definitiva l'executor de la voluntat de Déu, tot i que la seva motivació personal fos impura i no respongués a la voluntat divina, sinó a les seves pròpies intencions egoistes (actitud que propicià la catàstrofe de l'any 70).

—"Jesús havia de morir (...) per a reunir els fills de Déu dispersos": ressona aquí la "clau de volta" de l'oració sacerdotal de Jesús per la unitat dels creients dins la seva Església.