Avui, Jesucrist exigeix als fariseus "fer el bé" amb "bona intenció". Per a ser bons, no basta amb fer "coses bones", sinó que hom requereix "fer-les bé" i realitzar-les en un "context bo". Els fariseus queien en el vici de fer coses que eren bones (donar almoina...) per aparentar ser bons. Aquesta falta de coherència disgusta molt a Déu.

La primera cosa és realitzar accions que siguin constructives per al nostre ésser (el meu i el dels altres). Dir una mentida, per exemple, és quelcom destructiu: a mi em fa mentider; a l'altre li "contamino" la intel•ligència. Solament allò que és bo fa bona la meva voluntat. Però, a més d'un "bon punt de partença", es requereix una "bona direcció" (recta intenció). Si faig quelcom bo però amb mala intenció, estic, en definitiva, obrant "per al" mal. Han de ser bons, per tant, el "què" i el "per a què".

—Déu meu, voldria besar-vos, però no per a "entregar-vos", sinó per a "entregar-me" a Vós.