Avui, a vegades, l’home modern té l’errònia convicció de ser l’únic autor de si mateix, de la seva vida i de la societat. És una presumpció fruit del tancament egoista en si mateix, que procedeix del pecat dels orígens. Creure’s autosuficient ha induït l’home a confondre la felicitat i la salvació amb formes immanents de benestar material y actuació social.

El desenvolupament econòmic, social i polític necessita, si vol ser autènticament humà, donar espai al principi de gratuïtat com a expressió de fraternitat. L’economia i les finances, en ser instruments, poden ser mal utilitzats quan el qui els gestionen té solament referències egoistes. La doctrina social de l’Església sosté que es poden viure relacions autènticament humanes, d’amistat i sociabilitat, de solidaritat i de reciprocitat, també dins l’activitat econòmica i no solament fora o “després” d’ella.

—La vida econòmica ha de ser copsada com una realitat de múltiples dimensions: en totes elles ha d’haver respecte per la reciprocitat fraterna.