Avui hem d'aprendre de l'actitud d'aquesta dóna cananea, és a dir, no jueva: es prostrà davant la Veritat. "Què és la veritat?", expressat en un to despectiu, és el que escoltà Jesús mentre se'l jutjava injustament. La cananea, en canvi, s'inclinà davant la Veritat no només físicament, sinó també intel•lectualment: "És veritat, Senyor", afirmà.

L'Ésser de Déu és el més vertader: és l'etern, l'origen i el fonament de tot. I el Crist és la imatge encarnada d'aquesta Veritat, el mirall en què nosaltres podem contemplar-la. Jesucrist no digué "Jo sóc el costum", sinó "Jo sóc la Veritat". El Crist no aprova simplement el costum; tot al contrari, Ell ens arrenca dels costums ("tots ho fan...", solem dir). Ell desitja que les abandonem i ens exigeix que busquem la veritat, la qual cosa ens introdueix en la realitat del Creador, del nostre propi ésser.

—Senyor, jo amb Vós no discuteixo perquè Vós sou la Veritat i jo em rendeixo davant vostre.