Avui, en aquest relat tan bonic, Jesús mostra —anticipadament— com és la seva proximitat amb nosaltres. Jesucrist es retira a "la muntanya" per tal de pregar; els deixebles es troben sols a la barca i amenaçats per la força de les ones. El Senyor sembla llunyà. Però, com és a prop del Pare, els veu. I perquè els veu, va envers ells tot caminant sobre el mar, puja a la barca i fa possible la travessia fins al seu destí.

Aquesta és una imatge per al temps de l'Església. El Senyor és "a la muntanya" del Pare: podem invocar-lo sempre, estant certs que Ell sempre ens veu i ens escolta. També avui la barca de l'Església, amb el vent de la història en contra, navega per l'oceà agitat del temps. A vegades, sembla que és a punt d'enfonsar-se. El Senyor, però, hi és present i ve en el moment oportú.

—Jesús, Vós ens dieu "vaig i torno al vostre costat": aquesta és la raó de la nostra joia.