Avui ens trobem amb els límits de la nostra força per a guarir, per a superar el mal. En trobem amb la prepotència del mal, la qual no reeixim dominar solament amb les nostres forces. És a dir: sense Déu no hi ha perdó; i, sense perdó no hi ha guarició. No és en debades que el tema del "perdó" apareix continuadament a tot l'Evangeli.

Al servent despietat —un alt mandatari del rei— li havia estat perdonada l'increïble deute de deu mil talents; però després ell no estigué disposat a perdonar el deute, ridícul en comparació, de cent denaris que li devien. Superar la culpa exigeix el preu de comprometre el cor; i més encara, lliurar tota la nostra existència. I ni tan sols basta això: solament es pot aconseguir mitjançant la comunió amb Aquell que ha carregat amb totes les nostres culpes.

—Senyor, qualsevol cosa que haguem de perdonar-nos mútuament és sempre ben poca cosa comparada amb la bondat amb què Vós ens perdoneu a tots.