Avui, escoltada la "Paràbola del sembrador", els deixebles pregunten al Mestre pel seu significat. A través d'una resposta enigmàtica, els diu per què parla en paràboles a la gent. En el nucli de la resposta s'hi troben unes paraules quasi iròniques, inspirades en Isaïes.

El profeta havia "fracassat" perquè el seu missatge no era "políticament correcte". Però, a través d'aquest mateix fracàs, les seves paraules resultaren eficaces. És el mateix destí de Jesucrist: la Creu, de la qual brolla una gran fecunditat. Aquí la "Paràbola del sembrador" és molt il•lustrativa. El temps de Jesús és el temps de la llavor i de la sembra. Jesús mateix és el gra que, "fracassant" a la Creu, morirà tot donant molt de fruit. Essent elevat a la Creu —tal com havia predit— atrauria tots cap a Ell.

—Jesús, amb Vós el "fracàs" dels profetes apareix sota una altra llum: la vostra Creu és el mode d'aconseguir que tots els ulls i totes les oïdes s'obrin envers Déu.