Avui, la crida a la vigilància apareix amb una urgència molt immediata. Havia estat un tema central en l'anunci a Jerusalem, però apunta anticipadament a la història futura del cristianisme. La somnolència dels deixebles segueix sent al llarg dels segles una ocasió favorable per al poder del mal.

Aquesta somnolència és un embotiment de l'ànima, que no es deixa inquietar per tota la injustícia i el sofriment que devasten la terra. És una insensibilitat que prefereix ignorar tot això; es tranquil•litza pensant que, en el fons, no és tan greu, i així pot romandre en l'autocomplaença de la pròpia existència satisfeta. Però aquesta falta de sensibilitat de les ànimes, tant pel que fa a la proximitat de Déu com al poder amenaçador del mal, atorga un poder en el món al maligne.

—Davant els nostres esperits adormits, Vós Senyor dieu de vós mateix: "Em moro de tristor". Jo us responc: Vull vetllar amb Vós!