Avui els fariseus apareixen —una altra vegada— perduts en la casuística ritualista del "descans sabàtic", sens captar el seu meravellós rerefons: la "Bíblia" —l'Antic Testament— devia ser llegit d'una nova manera. Déu ha creat el món per tal d'iniciar amb l'home una història d'amor. La creació està pensada com un espai per a l'Aliança.

És lògic, per tant, que la creació es dirigeixi vers el "Dissabte", cap el dia en què l'home i la creació entera participen en el descans, en la pau i en la llibertat de Déu. El dissabte és una visió de llibertat: esclau i amo són iguals en aquest dia, perquè "reposen" totes les relacions de subordinació. En aquest dia Déu i l'home se situen en un mateix pla i es tracten de "Tu" a "tu".

—Senyor meu, cada setmana espero el dia del repòs per a celebrar la nostra Aliança, tot rememorant el "donar-se" de Déu a l'home i renovant la "resposta" de l'home a Déu.