Avui constatem una de les conseqüències més pernicioses de la increença i tancament de cor: deformar el rostre de Déu. El cas de l'Evangeli d'avui ratlla l'absurd: assignar a Jesús un poder demoníac per a explicar l'expulsió dels dimonis. Lamentable i matussera errada!

Aquell groller error dels escribes s'ha reproduït modernament en versió materialista. El salvador del món, ¿no hauria de demostrar la seva identitat donant de menjar a tots? El marxisme hauria fet que tota la fam quedés assaciada i que el desert esdevingués pa. La història, però, ha mostrat que quan no es respecta la jerarquia dels bens ja no hi ha justícia, sinó que es crea desajustament i destrucció també en l'àmbit dels bens materials. Quan es renega de Déu o, simplement, se li atorga una importància secundària (tot bandejant-lo), aleshores fracassen precisament aquestes coses presumptament més importants.

—Senyor: el pa és important, la llibertat és més important, però allò fonamental és la fidelitat constant i l'adoració mai traïda.