Avui, la "Paràbola dels talents" ens mostra que el Senyor no ens crida a una tranquil•la comoditat, sinó a treure'n partit dels talents. Qui viu el present a la llum de la responsabilitat per la vida eterna atorga el significat més ple als dies del present. En efecte, el temps millor aprofitat és el que hom transforma en quelcom durador; és el temps que rebem de Déu i —com a bons administradors— a Ell li ho retornem.

Hem de dur un fruit que romangui. Després d'un cert temps, tot (diner, edificis, llibres...) desapareix. L'única cosa que roman eternament és l'ànima humana, l'home creat per Déu per a l'eternitat. El fruit que resta és allò que hem sembrat en les ànimes humanes. Hem de viure bé el present amb la perspectiva de l'eternitat.

—Prego el Senyor que m'ajudi a dur un fruit que resti per a sempre. Només així la terra es transforma de vall de llàgrimes en jardí de Déu.