Avui, Jesús s'adreça a la gentada amb la cèlebre paràbola del sembrador. És una pàgina "autobiogràfica", perquè reflecteix l'experiència mateixa del Crist, de la seva predicació: Ell s'identifica amb el sembrador, que escampa la bona llavor de la Paraula de Déu, i percep els diversos efectes que se n'obté, segons el tipus d'acolliment reservat a l'anunci.

Per a parlar de la salvació, s'evoca aquí l'experiència que cada any es renova en el món agrícola: una sembra que va acompanyada de llàgrimes, perquè hom llença allò que encara podria esdevenir pa, tot exposant-se a una espera plena d'incerteses. El pagès treballa, prepara el terreny, llença la llavor, però no sap on caurà aquesta llavor, ni si els ocells se la menjaran, si consolidarà, si arrelarà, si reeixirà a ser espiga...

—Escampar la llavor és un gest de confiança i d'esperança: any rere any, el pagès repeteix el seu gest i llença la llavor. Jesucrist coneixia bé aquesta experiència i parlava d'ella als seus.